30 set. CRÒNICA DEL GUATECLA
El mes de setembre és un mes de nous inicis, de retrobaments i de tornada a la calma… o no tan calma amb les festes de Santa Tecla. Unes festes que tenen sempre un inici especial, un concert que dóna el tret de sortida als dies més esperats pels tarragonins i les tarragonines. Un concert a un lloc ben emblemàtic de la ciutat i que ja s’ha convertit en tradició assistir-hi per gaudir d’una bona estona amb una temàtica diferent cada any i amb músics en directe, els protagonistes d’aquesta història, els músics de la BUMT.
Aquest any van anunciar que el concert estaria dedicat als temes que sonaven als Guateques, festes a les que anaven els nostres avis, àvies i pares i mares. Un repertori animat del que gaudeixen grans i no tan grans, que anima a ballar i cantar, vaig pensar que seria una de les millors edicions tecleres, pels meus gustos musicals.
Dies desprès, una amiga em va passar la publicació d’Instagram en què feien un concurs, s’havia d’enviar un vídeo cantant i, d’entre tots els que haguessin rebut, triarien a una persona per acompanyar la BUMT i el cantant d’enguany, Martí Pàmies.
Com a bona fan i seguidora de la BUMT vaig voler participar en el concurs i vaig enviar un vídeo cantant “El talisman” de la Rosana. Dies desprès em va trucar en Jordi, director de la Banda, per dir-me que havia estat seleccionada per cantar amb ells al Camp de Mart!
Molt il·lusionada vaig assistir als assajos on em van rebre amb un gran somriure, tant els músics de la BUMT com en Martí, amb el que de seguida vaig congeniar i vam poder cantar i gaudir molt del tema seleccionat per cantar junts: La, la, la de la Massiel.
Cantar amb la BUMT és com tenir un coixí molt suau al darrera, és com sentir-se abraçada i envoltada per tot arreu per la música, és com estar a casa.
El dia del concert, acompanyats també pels actors Pere Navarro i Òscar Balanyà, va ser tot un èxit. Si veure’l des de fora ja és una passada, viure’l des de dins ho és encara més!
Va començar amb l’amenització del DJ Adi Abadia, que va animar la nit per donar peu a un concert preparat per gaudir, ballar i cantar! Des de bambolines vaig poder viure el primer Amparito de les festes de Santa Tecla 2024, veient com tot el públic, animat el corejava amb la Banda que baixava les escales de l’emblemàtic Camp de Mart per poder ocupar el seu seient i donar pas, juntament amb els actors Pere i Òscar, al Martí Pàmies i la seva versàtil veu, que no va deixar a ningú indiferent.
La Banda, sota la direcció apassionada d’en Jordi, va interpretar temes instrumentals on el públic, i jo inclosa, vam cantar gaudint de cada nota i de cada enllaç amb el següent tema.
La meva actuació, interpretant la cançó de Massiel, va arribar cap a la meitat de l’espectacle. Va ser un moment molt bonic, acompanyada per la Banda i tot el públic que va cantar la tornada amb nosaltres. Un moment curtet i dolç que sempre portaré al cor i la memòria, per poder participar d’aquest gran moment d’obertura de les festes tarragonines.
De sorpresa va aparèixer “El Tricicle” per acompanyar els músics i el Martí mimant el “Soy un truhán” de Júlio Iglesias, un moment que va fer aparèixer molts somriures a les grades de l’auditori.
No vam poder acabar d’una altra manera que ballant i cantant l’Amparito Roca amb tots els Tarragonins i Tarragonines que van assistir a l’espectacle, sempre amb ganes de més!
Gràcies per aquesta bonica oportunitat a la BUMT i al Jordi Masip Masip, als que espero veure ben aviat, dins o fora dels escenaris! ☺
María Arjona